Teatre "La llei de la gravetat", de Pep Farrés

On van a parar tots els 'caiguts' del sistema educatiu? Teatre per majors de 12 anys. La llei de la gravetat arrenca amb una declaració. Un jove professor de secundària explica un incident violent que ha viscut a l'aula. Avui, davant de la comissió que l'investiga, té l'oportunitat d'explicar-se, de donar la seva versió. Un alumne expulsat de l'institut sent que no encaixa en aquest sistema. Durant tot el dia voltarà per la ciutat intentant trobar respostes, agafant distància d'un institut al qual li sembla que no tornarà mai més. Segurament el professor i l'alumne tenen més llocs en comú del que es pensen. A través de les paraules de l'un i de l'altre, la peça obre preguntes sobre la responsabilitat, la culpa i les esquerdes del sistema educatiu que afecten tant alumnes com docents. Text de l'autor Un 13,5% dels joves abandonen els estudis. Es dirà d'ells que han caigut del sistema educatiu. La llei de la gravetat parteix d'aquesta expressió: "Ha caigut del sistema". El sistema com a plataforma que suporta tot aquell individu capaç de suportar el propi sistema. És recíproc: el sistema em sosté a mi si jo sostinc el sistema. Si no, em deixa caure. L'espectacle planteja una situació malauradament quotidiana: un dia en una aula d'institut, una aula inestable on la crispació et pot portar a l'abisme. Un alumne que està caient i un professor incapaç de sostenir-lo. La llei de la gravetat és una llei universal, afecta a tothom. Qualsevol cos és atret per la gravetat de la Terra, qualsevol estudiant pot ser expulsat del sistema, qualsevol professor pot trobar-se davant d'una situació que faci trontollar la seva estabilitat i, en definitiva, qualsevol persona pot caure. Fitxa artística Autoria: Pep Farrés, Biel Rossell, Daniela Feixas Direcció i escenografia: Pep Farrés i Junyent Amb Biel Rossell Pelfort, Biel Serena Riba Vestuari Nídia Tusal Il·luminació David Bofarull Composició musical i espai sonor Biel Serena Moviment Anna Castells Ajudant d'escenografia Alfred…