Mariana Enriquez

Mariana Enriquez conversarà sobre el seu darrer llibre, Conversación con la oscuridad (Páginas de Espuma, 2026), amb l'escriptor i crític literari Jordi Carrión. Allunyant-se de les ruïnes medievals i de les boires del gòtic europeu, Mariana Enriquez proposa un terror que sorgeix dels traumes històrics i sociopolítics que assetgen l'Amèrica Llatina. Les cinc "vèrtebres" d'aquest llibre aprofundeixen en els espais, els temps, les subjectivitats i els cossos sota la mirada d'allò sinistre, i constitueixen el manifest definitiu de la seva poètica i un dispositiu ètic sobre la memòria. L'autora reuneix l'alta teoria, la cultura popular, la literatura, el cinema i el true crime per constatar que l'escriptura espectral és l'únic llenguatge honest per testimoniar que els morts no descansen, i per comprendre per què la realitat té l'estructura d'un malson. Els seus fantasmes són convocats a través de l'ocultisme, la psicogeografia i l'hauntologia. Mentre llegim aquestes pàgines, una esquerda roman oberta a la frontera entre allò que hi és i allò que ja no hi és. Aquesta esquerda és la presència del terror quan funciona. I quan funciona, és el més a prop que estem de la màgia, el més a prop que estem de Mariana Enriquez. Mariana Enriquez va néixer l'any 1973 a Buenos Aires, Argentina. És periodista i viu a Austràlia. Ha publicat les novel·les Bajar es lo peor (1995 i 2013), Cómo desaparecer completamente (2004), Este es el mar (2017) i Nuestra parte de noche (2019, Premi Herralde de Novel·la); els reculls de contes Los peligros de fumar en la cama (2009 i 2017), Las cosas que perdimos en el fuego (2016) i Un lugar soleado para gente sombría (2024); la novel·la breu Chicos que vuelven (2010); el llibre de viatges Alguien camina sobre tu tumba: Mis viajes a cementerios (2013); el conte il·lustrat Ese verano a oscuras (2019), així com el perfil biogràfic La hermana menor: Un retrato de Silvina Ocampo (2014 i 2018) i l'assaig Archipiélago (2025). L'any 2019 va rebre el Premi de