Espectacle "Tableaux vivants", d'Elena G. Fraj i Miguel Ángel Ramos

Des dels anys vuitanta, els mitjans de comunicació han recollit vint-i-sis casos de dones que van matar els seus agressors sexuals o maltractadors a Espanya. Tot i que moltes d'elles ho van fer en legítima defensa, van ser condemnades, amb poques excepcions, a llargues penes de presó. Aquest videoassaig amb activacions performatives recupera les seves històries a través de dos personatges recreats que travessen un relat en què es troben ficció i no-ficció. La peça planteja una reflexió sobre com els mitjans construeixen uns imaginaris de la feminitat en què les dones en situació de violència masclista són representades o bé com a éssers passius, és a dir, com a bones víctimes, o bé com a monstres. Finalment, la instal·lació performativa reflexiona sobre l'acostament a la realitat des de les metodologies de la recreació i la ficció audiovisual, constituint-se com un assaig fílmic sobre les imatges i la veritat en temps d'intel·ligència artificial, postveritat i true crime. VIDEOINSTAL·LACIÓ La videoinstal·lació està formada per quatre projeccions simultànies en les quals convergeixen dues peces de ficció i una sèrie de materials gràfics extrets d'articles de premsa. La seva disposició espacial serveix per representar aquesta dualitat i, mentre que en un costat de la sala es mostra la construcció d'una «bona víctima», a l'altre apareixen imatges de la «mala víctima-victimària», constituint dos relats aparentment antagònics que responen a un mateix paradigma. ACTIVACIONS Si la videoinstal·lació treballa a partir de dues imatges fotogràfiques extretes dels mitjans de comunicació, les activacions que l'acompanyen funcionen com una ruptura d'aquell temps i d'aquell espai concrets, expandint-ne ficticiament l'acció cap a situacions i escenes que hi entren en diàleg. D'aquesta manera, partint novament d'aquell instant i adoptant la forma d'una preqüela o una seqüela, l'atenció deixa de caure exclusivament en els personatges protagonistes per desplaçar-se cap als personatge