Conversa “vivor a la mirada”

El Museu Picasso participa en la commemoració del centenari del naixement de Blai Bonet, poeta mallorquí que va escriure sobre l'obra de Picasso. Blai Bonet és "un home de la paraula". Aquesta paraula és la matèria amb què el poeta treballa i viu el món de l'art. Les seves aportacions a l'estudi de les arts plàstiques es troben en llibres monogràfics, catàlegs d'exposicions i col·laboracions en premsa. Hi exhibeix grans coneixements de l'art contemporani, que fusiona amb la seva manera particular de veure el món, la Història de l'Art en majúscules. Per Blai Bonet, "l'art ha de fer olor de temps. Millor si fa olor d'entretemps". Ha de marcar l'evolució de la humanitat. És per això que, als seus Diaris, afirma que «Per regla general, arriben al gran públic els genis, els animals genials, les grans bèsties de l'art». Blai Bonet fou amic personal de Joan Miró i Antoni Tàpies i va aprofundir en l'obra de Pablo Picasso en diferents ocasions, principalment al catàleg de la primera vegada que s'exposà el Picasso eròtic a Barcelona. A partir d'aquest vincle, i en el marc de la commemoració del centenari del naixement de l'autor santanyiner, el cicle "Qui pot recordar el futur" indaga en la relació entre la poesia i l'art, posant a cuinar la paraula amb altres disciplines com la dansa, la música i la performance i, sobretot, recercant la vivor en la mirada. Blai Bonet descriu amb adjectius imaginatius el Picasso eròtic que es presentà a finals dels anys seixanta a Barcelona: "Vet aquí com una clapa de grolleria ensutza, mastega, corca, espoltreix, la festa de la celebració eròtica a la prehistòria del paradís". En aquest paradís arcaic, però ple de novetats, es troben els poetes Jun Komura, Eva Ortega i Ismael Sempere, i l'artista Laura Llaneli per reinventar l'animalitat de Picasso a través del traç sonor de la música i els versos, tot resseguint les espatlles prèvies al pecat original, d'abans de l'expulsió d'aquest paradís.