L'exposició s'organitza entorn de The Terminal Beach, l'última part d'una trilogia que reflexiona sobre la temporalitat a través de l'arquitectura utòpica i el potencial de la seva imaginació especulativa, mitjançant tres projectes de Ricardo Bofill i tres relats de James Graham Ballard. The Terminal Beach és un treball en col·laboració amb Bernardo Zanotta i ha rebut el suport d'Amarte Fonds, Mondriaan Fonds, VEGAP, Hangar i Ricardo Bofill Taller d'Arquitectura. A La tercera torsió l'artista documenta, en format de road movie, l'estat actual d'un assentament nòmada construït el 1979 per Bofill al Sàhara algerià, sota la comissió de l'aleshores president Houari Boumédienne. La construcció s'emmarca dins el període utòpic de l'arquitecte, quan el seu estudi (RBTA), era una amalgama d'arquitectes, poetes i pintors, entre d'altres. El que havia de ser un complex construït segons criteris de modernitat, finalment esdevé un projecte inconclús que revela la tensió del somni d'aquella època amb la realitat dels llegats colonials moderns. Anna Moreno (1984) és artista visual i treballa entre Barcelona i la Haia. La seva pràctica artística es basa en la investigació i se centra en la naturalesa inconclusa d'esdeveniments (històrics i futurs), alhora que qüestiona els processos de documentació durant la postproducció. La seva recerca barreja conceptes de les finances, l'arquitectura utòpica i la literatura especulativa i pren la forma d'instal·lacions, pel·lícules o esdeveniments. Moreno ha estat resident a institucions d'arreu del món, com ara la Jan Van Eyck Academie de Maastricht (Països Baixos), SASG (Seül), HIAP (Hèlsinki), Salzamt (Linz) i Cittadellarte – Fondazione Pistoletto (Biella). Ha exposat al MOCAB (Belgrad), al SAS Geumcheon (Seül), a la Fundació Joan Miró i al 1646 (la Haia), entre d'altres. És conferenciant i publica assajos sobre art, política i arquitectura en revistes especialitzades com CARTHA.
