Varjoja paratiisissa

Un escombraire solitari inicia una relació amb una caixera d’un supermercat. Mitjançant la història d’aquests dos perdedors, en aparença condemnada al fracàs, Aki Kaurismäki reflexiona sobre la tragicomèdia de la vida a la gran ciutat. “És la primera part d’una trilogia sobre la destrucció mental i física de Finlàndia portada a terme pel Govern, sistemàticament, entre 1975 i 1980. La Finlàndia dels anys setanta és la que jo vaig conèixer. La dels vuitanta no la vaig viure, o bé perquè feia cinema o bé perquè era fora, però la Finlàndia dels anys setanta, quan era un treballador manual, la conec molt bé. Tots els personatges neixen dels éssers que em vaig trobar durant aquella època” (Aki Kaurismäki).