Encarnar-se en la demora, una exposició que aplega les obres finalistes de la convocatòria Miquel Casablancas 2026, organitzada per Sant Andreu Contemporani. Inauguració divendres 12 de juny, a les 19 h. Lliurament dels Premis Miquel Casablancas 2026 , a les 20 h. Es diu que les millors coses sempre passen a poc a poc, amb demora. No provenen d'un món accelerat, no són fruit de judicis precipitats ni de decisions capritxoses, com les que es donen en aquells atroços escenaris als quals la geopolítica actual ens ha acostumat. Ocorren sense la impaciència amb què es persegueixen els èxits, sense l'obsolescència programada que tot ho domina. Per descomptat, resistir en la lentitud implica reivindicar una altra manera d'imaginar el temps, però també una altra forma de pensar l'espai. Habitar (morar) implica romandre en un lloc (demora), així que demorar-se també és crear un espai: una morada. Habitar aquest lloc, encarnar-s'hi, és el que fan les i els artistes finalistes de la Convocatòria Miquel Casablancas 2026 que es presenten en aquesta exposició. Ho fan com a antítesi de les agendes colonials, extractives i genocides que prefiguren el territori com a lloc de batalla, conquesta, ordenament, segregació o rendibilitat. Ho fan retornant l'experiència i el caràcter material a l'espai. Són territoris que no es posseeixen, sinó que s'encarnen en pràctiques i en temps. Que no es representen, s'experimenten. Que no fixen una identitat, sinó que estableixen una relació amb el trànsit. Encarnar-se en aquest habitar és tornar matèria allò que abans era un límit abstracte, ja què la seva continuïtat està inscrita en els cossos. Obra: Mariona Cañadas i Pedro Murúa, Viva Iniesta, Mario Manso, Martaroc.work, Usama Mossa Chaty, Mourae, Laura Palau Barreda, Helena Ripoll, Francesc Ruiz Abad, Marta van Tartwij. Producció de projecte: Marc Anglès, Elsa Casanova, Lucas Marcos Barquilla, Aura Roig; Recerca: Maria Rosa Aránega, Aïda Escarré, Lior Zalis; Comunicació gràfica: MARGEM, Marian
