Debat 'Calen paraules: relat, incertesa i comunitat'

A l'era de les xarxes socials i l'acceleracionisme, som individus que estem cada vegada més sols, més sords i amb menys capacitat de parlar? Què perdem quan no som capaços de fer relat de nosaltres mateixos? Per què ens cal usar les paraules per explicar la pròpia experiència, fins i tot quan és terrible? La psicoanalista i escriptora Lola López Mondéjar explica, a Sin relato (Anagrama), com en el capitalisme de l'atenció, on no parem de rebre estímuls, som, paradoxalment, éssers incapaços d'establir diàleg, atendre i entendre l'altre. Revisa en profunditat les conseqüències de no tenir paraules, de no fer relat. L'escriptora Neige Sinno, a Trist Tigre (Anagrama), explora les conseqüències dels abusos sexuals que va patir quan era petita per part del seu padrastre. Ho fa en clau de testimoni, servint-se de la literatura i la capacitat de fer relat d'una experiència brutal que, en alguns moments, costa fins i tot de llegir. Amb la complicitat del sociòleg Miquel Missé, aquesta taula vol explorar la necessitat de fer relat malgrat -o precisament per- qualsevol context d'incertesa perquè, en última instància, fa comunitat.