Soplo de esplendor

Rodada entre el 1968 i el 1973, Soplo de esplendor és una de les obres més singulars sorgides del cinema català independent de finals del franquisme. Primer llargmetratge de Carles Benpar, la pel·lícula revela l’ambició formal i la llibertat creativa d’una generació que va trobar en la cinefília una manera d’entendre el món i de fer cinema al marge de les convencions industrials. Més que una obra de debut, Soplo de esplendor és una declaració d’amor al setè art. Hi ressonen les passions cinèfiles que van marcar Benpar i molts dels cineastes formats en l’entorn dels cineclubs i de la cultura cinematogràfica dels anys seixanta, per als quals veure, discutir i reivindicar pel·lícules era una forma d’aprenentatge, de descoberta i també de resistència cultural.