Calamari Union

Amb el seu segon film Kaurismäki canvia de registre i s’endinsa en l’absurd. Divuit joves, disset dels quals s’anomenen Frank, pensen que mudant-se a un barri de classe alta aconseguiran sortir de la pobresa. El cineasta reconeix que va escriure i dirigir el film completament borratxo. “Va ser un intent de fer un film tan dolent com fos possible, i en aquest sentit ho vam aconseguir plenament. La publicitat va consistir a dir: «aquesta és la pitjor pel·lícula feta mai a Finlàndia. No vingueu a veure-la: quedeu-vos a casa». Va ser una campanya molt eficaç: tothom va anar a veure-la, i per això vaig poder continuar fent cinema” (Aki Kaurismäki)