Primera gran retrospectiva d'Àngel Jové (Lleida, 1940 – Girona, 2023) que desplegarà una part significativa de la seva producció per oferir un espai més íntim entorn de la seva figura, definitòria d'un artista que va defugir els marcs institucionals i normatius del museu. Considerat un dels creadors més enigmàtics dels anys setanta, Jové va transitar entre l'arte povera, l'informalisme i el conceptualisme. La seva pràctica multidisciplinaria està conformada per obres que oscil·len entre la imatge, la poesia, la paraula, la matèria i els objectes. Les seves peces ofereixen un espai de resistència a través del llenguatge plàstic, i qüestionen els règims socials de les societats occidentals. Jové també és reconegut per haver creat, juntament amb Antoni Llena, Sílvia Gubern i Jordi Galí, la primera obra d'art audiovisual a Espanya, Primera muerte (1969). La mostra s'articula des d'un centre que batega, cartografiant de manera lineal però anacrònica les obres de Jové com a constel·lacions interrelacionades que fan dialogar present, passat i futur. Dibuixos, fotografies, pel·lícules, escultures i sèries infinites construeixen un univers únic, un espai interdisciplinari que parla del gest mínim de la fragilitat de l'ésser i dels sistemes que oprimeixen l'existència humana. L'exposició ocuparà dues plantes —la principal i la planta -2— per oferir una visió àmplia de la pràctica de Jové. L'espai principal funcionarà com a nucli des del qual irradien totes les seves obres, mentre que les plantes inferiors es concebran com a arxiu. El disseny també formava part de la plàstica de Jové: va crear els llums Vinçon, molt populars durant els noranta, i va participar en la creació de l'espai alternatiu Zeleste, al carrer Montcada de Barcelona, un referent de la postavantguarda artística i musical i de la música alternativa a la ciutat. A Jové se li atribueix, també, el disseny del cartell lluminós de Zeleste, que consolida la seva presència en el diàleg entre art i disseny. L'exposic
