Òpera "Aida", de Giuseppe Verdi

El Liceu inaugura temporada amb un repartiment excepcional liderat per Anna Netrebko i Anna Pirozzi en el paper d'Aida, juntament amb Yusif Eyvazov i Piotr Beczała com a Radamès. Una obertura de luxe per donar vida a una de les òperes més monumentals de Verdi, presentada en una producció impactant de l'artista iraniana Shirin Neshat, que converteix Aida en «un ritual visual en què la bellesa i el conflicte dialoguen constantment». Aquesta proposta, originada al Festival de Salzburg, fuig de la grandiloqüència habitual i situa el drama verdià en un univers de gran força simbòlica. Neshat, amb la seva mirada poètica i compromesa, transforma Aida en un relat que dialoga amb tensions contemporànies: la identitat, l'exili, l'opressió i la fragilitat del poder. L'òpera esdevé així un mirall del present, en què l'estètica es combina amb una lectura política subtil, però punyent. Sovint interpretada com una història d'amor en un Egipte idealitzat, Aida revela un conflicte més profund: la col·lisió entre el que és sagrat i el poder establert. Aida, princesa etíop esclavitzada, i Radamès, heroi egipci, s'estimen en secret i desafien un sistema que condemna l'amor com a dissidència. La seva història, condemnada des del principi, posa en evidència una estructura rígida en què la llei i la religió es confonen per justificar la repressió. La lectura escènica de Neshat accentua aquesta tensió amb una bellesa visual que no renuncia a la crítica. En el sepulcre final, Aida i Radamès troben un últim espai de llibertat: la mort es converteix en redempció, en un gest d'alliberament emocional i espiritual que transcendeix la violència que els envolta. Amb la direcció musical d'Antonello Manacorda, i amb Ekaterina Semenchuk i Ksenia Dudnikova com a Amneris, així com Artur Ruciński i Igor Golovatenko en el rol d'Amonasro, aquesta Aida obre la temporada del Liceu com un gran espectacle total: emoció, reflexió i una força visual que convida l'espectador a viure l'òpera com una experiència…