El Concertino per a orquestra de corda de Robert Gerhard, concebut entre 1927 i 1928, destaca per l'escriptura transparent i dinàmica de les formes clàssiques, alhora que reflecteix la incidència de l'atonalisme. Tot i l'equilibri refinat, anticipa la veu pròpia d'un dels compositors catalans més transcendents. El Concert per a piano n. 2 de Frédéric Chopin, escrit en plena joventut creativa ―en realitat, és el primer que va compondre, cronològicament― situa el piano al centre d'un discurs eminentment líric, que sembla brollar de l'ànima. Jan Lisiecki abordarà una part solista que alterna introspecció poètica i brillantor virtuosa, mentre l'orquestra actua com a marc idoni per a la comunicació d'aquesta veritat íntima. La Simfonia n. 7 de Ludwig van Beethoven, que Wagner va qualificar d'"apoteosi de la dansa", tancarà el programa. Celebrada per un caràcter rítmic gairebé obsessiu ―també en clau ombrívola, com evidencia l'ostinato de l'allegretto―, la simfonia assolirà un final d'exaltació dionisíaca. En col·laboració amb la Biennal Robert Gerhard. Artistes Jan Lisiecki, piano Ludovic Morlot, direcció OBC Repertori Robert Gerhard: Concertino per a orquestra de corda Frédéric Chopin: Concert per a piano i orquestra n. 2, op. 21 Ludwig van Beethoven: Simfonia n. 7, op. 92
