Xerrada 'Entre camps de blat i vinyes (segles I-VII dC): La vil·la romana del Pont del Treball Digne'

A càrrec de Natàlia Alonso Martínez i Miguel Tarongi, GIP-ARQHISTEC, departament de Geografia, Història i Història de l'Art, Universitat de Lleida. L'estudi arqueobotànic de la vil·la romana del Pont del Treball Digne, a la Sagrera, ens ha permès conèixer millor l'evolució del paisatge agrícola de Barcelona, entre el segle I aC i el VII dC, a través de l'anàlisi de prop de 13.000 restes de fruits i llavors. Forma part d'un projecte més ampli, centrat en l'estudi dels processos agroalimentaris al Pla de Barcelona, des de l'època ibèrica fins a l'actualitat, que es du a terme des de la Universitat de Lleida, en col·laboració amb el projecte PaleoBarcino de la Universitat de Barcelona. L'estudi d'aquesta vil·la evidencia el pas d'una agricultura cerealística durant el segle I aC, basada en el conreu de blat i ordi, a una altra especialitzada en el de la vinya en època imperial (aproximadament entre el segle I i el V dC). Els cereals es mantenen durant tota l'ocupació, si bé a menor escala durant l'època imperial, en la qual probablement era destinat a l'autoconsum. Tanmateix, la cerealicultura va tornar a ser l'activitat econòmica principal en l'antiguitat tardana, en un context on el comerç interregional era molt menor. Per la seva banda, la viticultura, que si bé ja existia en èpoques anteriors, augmenta considerablement durant l'alt imperi (segles I i II dC) —moment en el que es construeix una gran instal·lació amb sis premses de biga—, i continua sent important durant el baix imperi (segles III-V dC). En canvi, decau significativament durant l'antiguitat tardana (segles V-VII dC); les estructures productives de vi s'abandonen i apareixen nombroses sitges d'emmagatzematge de cereals, les quals també augmenten en el registre arqueobotànic, al mateix temps que s'observa un descens de les restes de raïm. Cal reserva prèvia