Comèdia i drama es troben al menú d'un accidentat dinar familiar. Les relacions de parella, els conflictes generacionals i els valors que uneixen les famílies són només alguns dels ingredients d'aquest espectacle proper, divertit i emocionant. Uns diàlegs vius, una ironia fina i una marcada perspectiva contemporània són els trets més característics de La truita, una fantàstica mostra del teatre més recent que s'escriu al continent. L'acció se situa durant un dinar familiar que ha organitzat una parella madura (Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas) en ocasió del 65 aniversari d'aquest darrer. El matrimoni té tres filles, que arriben al dinar amb les seves respectives parelles i fills. La celebració té lloc a la casa de camp on la parella viu des de fa uns mesos: quan els faltava poc per jubilar-se, van decidir deixar la ciutat i obrir un forn ecològic en un poble de l'interior, lluny de la ciutat i les filles i netes. La tempesta es desferma quan la filla mitjana, que s'ha fet lacto-pesco-vegetariana, es nega a menjar el fricandó que ha preparat la mare i li demana que li cuini una truita de riu que, de camí, ha comprat en una piscifactoria. El conflicte està servit. El text l'ha escrit Baptiste Amann, dramaturg, director i actor francès nascut a Avinyó l'any 1986. És dramaturg associat de la Comédie de Reims des de l'any 2015, i ha escrit obres com Les fondamentaux (2015), DETER' (2016), La Truite (2017) o Rapports sur toi (De mon chaos est née une étoile filante) (2019). Amb una dramatúrgia viva, combina llenguatges escènics diversos i aposta per una escriptura col·laborativa amb els intèrprets, sempre tocant temes universals i també aspectes de la societat contemporània: des de la joventut i les relacions humanes, fins a la societat de consum. Dirigeix la funció Ferran Utzet, director i dramaturg català. Té una llarga trajectòria, amb direccions com La nostra ciutat, de Thornton Wilder (2023); Esperant Godot , de Samuel Beckett (2020); Sopa de pollastre amb ordi , d'
