L'exposició examina l'evolució del concepte de bellesa al llarg de la història i explora les múltiples dimensions filosòfiques, culturals, artístiques i científiques que l'envolten. Els ideals de bellesa han existit en totes les èpoques i cultures. Malgrat la seva naturalesa evolutiva, tendim a creure en el mite d'una jerarquia eterna de la bellesa. Les nocions d'atractiu físic van canviant, però la nostra persecució de la bellesa es manté constant. Aconseguir i mantenir aquests estàndards condueix, de vegades, a una mena de culte. Els filòsofs han procurat definir el concepte de bellesa, els artistes han tractat de captar-la, mentre els científics innoven constantment per assolir-la. Tot i que aquestes definicions no són universals, la nostra connexió emocional amb la bellesa és compartida. Genera sentiments que van del desig al rebuig, del dolor al plaer, de l'èxtasi a la cobdícia. La nostra relació interior amb la bellesa és part intrínseca i essencial de la nostra vida, en connexió directa amb la nostra sensació de salut i benestar. "El culte a la bellesa" és una invitació a explorar i enriquir la nostra percepció de la bellesa més enllà de la relació binària de bonic o lleig, natural o artificial, físic o digital. És un espai que s'obre a la coexistència de contraris, on la bellesa es revela tant en els extrems com en tot el que queda entremig. Centrant-se en la tensió entre norma i transgressió, l'exposició planteja i celebra què significa la bellesa per a diferents comunitats, en particular per a aquelles que no han tingut accés a la representació i que, per tant, han quedat apartades del cànon. En lloc de traçar una cronologia de la bellesa, l'exposició aplega objectes històrics, documents, obres d'art i instal·lacions contemporànies per posar en diàleg la moralitat, l'estatus, la salut, l'edat, el gènere i la raça. Investiga com, per mitjà de la societat, la política, la religió i la medicina, s'han construït els ideals de bellesa al llarg del temps i a tra
